Psicogeriatria a València

La psicogeriatria és la part de la psiquiatria que s’ocupa de la malaltia mental en persones grans o ancianes. Igual que passa amb infants i adolescents, la psicopatologia de les persones grans pot diferir de la de l’adult, per la qual cosa l’exploració d’aquests pacients i el seu abordatge són, en molts casos, diferents als de l’adult, essent fonamental tenir en compte els canvis fisiològics que comporta l’envelliment a l’hora d’instaurar un tractament farmacològic. El Prof. Vallejo Ruiloba (2015) considera els següents punts clau en la psiquiatria de la persona gran:

• L’avaluació psiquiàtrica del pacient gran no difereix substancialment de la que es realitza en adults més joves, encara que la valoració de l’estat físic i l’exploració cognitiva són d’especial rellevància.
• Els canvis del sistema nerviós central associats a l’envelliment són progressius i s’inicien des del mateix moment del naixement.
• L’aparició de símptomes compatibles amb un trastorn d’angoixa o ansietat generalitzada en l’edat avançada requereix descartar acuradament les possibles causes mèdiques.
• La depressió és el trastorn psiquiàtric més freqüent en les persones grans. La morbiditat depressiva en aquest grup arriba al 10-15%. La depressió en majors de 65 anys continua sent més habitual en dones, tot i que amb l’edat les diferències entre sexes es redueixen.
• El 39% dels suïcidis consumats a Espanya es donen en persones de més de 60 anys. El 25% dels intents de suïcidi en majors de 60 anys acaben en suïcidi, davant del 5% en menors de 40 anys.
• En el 13% dels pacients esquizofrènics hospitalitzats, l’inici de la malaltia es produeix en la dècada dels 50 anys; el 7% en la dècada dels 60, i el 3%, a partir dels 70 anys o més.
• La presència de clínica psicòtica (deliris i al·lucinacions) en la persona gran pot associar-se a altres situacions mèdiques, com malalties cerebrovasculars, malaltia d’Alzheimer i altres demències, infeccions, tumors, malaltia de Parkinson, traumatismes cranials, quadres confusional aguts, etc.
• Els canvis metabòlics a la vellesa comporten canvis farmacocinètics i farmacodinàmics per als psicòtrops.
• Els psicofàrmacs en el pacient gran s’han d’iniciar amb dosis baixes, pujar gradualment i, en ocasions, pot ser necessari arribar a dosis similars a les dels adults.
• Delimitar la prescripció en el temps és una recomanació especialment important per a alguns psicofàrmacs com les benzodiazepines i els antipsicòtics.
• La teràpia electroconvulsiva (TEC) és una tècnica segura, eficaç i àmpliament utilitzada en la persona gran.