Tractament del Trastorn Bipolar a València
Psiquiatra d'adults a València
Tractament del Trastorn Bipolar
El Trastorn Afectiu Bipolar és un trastorn de l’estat d’ànim crònic que es caracteritza perquè el pacient pateix episodis depressius que alternen amb episodis maníacs o hipomaníacs.
Sol iniciar-se en adults joves i, si no es tracta, pot afectar greument la vida quotidiana.
El trastorn bipolar es coneix amb precisió des del segle XIX, quan es va descriure la malaltia (que es va anomenar Psicosi Maníaco-Depressiva), caracteritzada per períodes d’excitació i hiperactivitat (mania) que alternen amb altres de depressió. Cal puntualitzar que el terme mania en el llenguatge tècnic no té el mateix significat que en el col·loquial, ja que en el primer es fa referència als períodes d’exaltació eufòrica de la fase maníaca del trastorn bipolar, mentre que en el llenguatge popular la mania té una connotació d’extravagància.
Comprovat en totes les cultures, el trastorn bipolar és relativament freqüent (0,8 – 1% de la població general) i s’inicia en edats joves de la vida (al voltant dels 30 anys). Tot i que és un trastorn que tendeix a la cronicitat, actualment pot tractar-se tant els episodis d’exaltació (mania) com els depressius, així com la tendència a les fluctuacions amb fàrmacs estabilitzadors, que regulen les transicions entre les temporades maníaques i les depressives i viceversa.
Què és un episodi maníac o hipomaníac?
Els episodis maníacs o hipomaníacs són les fases oposades a les fases depressives en el trastorn bipolar. És a dir, són períodes en què el pacient està molt content, molt xerraire, molt actiu, té molts plans i molta energia, es sent capaç de fer qualsevol cosa i té menys necessitat de dormir. La diferència entre l’episodi maníac i l’hipomaníac rau en la intensitat dels símptomes, que és menor en la hipomania.
A qui afecta el Trastorn Bipolar?
El trastorn bipolar es dona en totes les cultures i races, amb una prevalença que se situa al voltant del 0,8-1% de la població general. La proporció de dones i homes és similar en les formes greus (trastorn bipolar tipus I) i superior en dones en les formes més atenuades (trastorn bipolar tipus II).
L’edat d’inici del trastorn bipolar es situa abans dels 30 anys en el 50% dels casos, i abans dels 50 anys en el 90%. En el 10% dels casos iniciats després dels 50 anys cal sospitar l’existència de factors orgànics. Cada vegada s’avança més l’aparició de la malaltia, tot i que en joves els símptomes són més imprecisos: irritabilitat, hiperactivitat, insomni, trastorns de conducta. La durada dels episodis sense tractament és variable, però sol ser d’uns 4 mesos i constant en cada pacient. Els intervals asimptomàtics, que duren una mitjana de 2 anys, són més curts que en les depressions unipolars. Els cicladors ràpids constitueixen un grup d’especial gravetat (15%).
La cronificació del trastorn bipolar només es produeix en un 5% dels casos, però en un nombre elevat (20-60%) es detecta un notable deteriorament laboral, familiar i social, manifest en un 10-15% dels pacients. L’abús de substàncies està present en el 60% dels pacients bipolars i empitjora el pronòstic. La taxa de suïcidis consumats s’estima en un 15-20% dels casos. Evidentment, el tractament farmacològic millora el pronòstic i redueix molt el risc de suïcidi.
Té cura el Trastorn Bipolar?
El trastorn bipolar és un trastorn mental crònic i, per tant, no existeix cura per a aquest. Però que no existeixi cura no significa que els pacients no puguin dur una vida normal. Un pacient amb trastorn bipolar que pren adequadament la seva medicació i es troba estabilitzat pot portar una vida normalitzada amb una qualitat més que acceptable, treballant, organitzant la seva llar, cuidant els seus fills…
Manifestacions clíniques del Trastorn Bipolar
El quadre clínic del trastorn bipolar es caracteritza per l’alternança d’episodis maníacs i depressius. El trastorn pot iniciar-se amb un quadre maníac, hipomaníac o depressiu. De vegades, el pacient presenta diversos episodis depressius abans de presentar-ne un de maníac. Els autors europeus van establir que per diagnosticar depressió unipolar calien almenys tres episodis depressius sense mania intercurrent. D’altra banda, en persones joves, el primer episodi pot anar seguit d’un període asimptomàtic de diversos anys, però amb el temps els períodes intercrítics es van reduint, de manera que es presenten amb més freqüència episodis amb el pas del temps.
Cada pacient té un patró personal i constant de presentació, tant dels episodis maníacs com dels depressius.
Manifestacions clíniques del Trastorn Bipolar: Depressió
El quadre depressiu del trastorn bipolar guarda grans similituds amb les manifestacions clíniques descrites per a les depressions unipolars, tot i que els individus amb depressió bipolar presenten inhibició i hipersòmnia diürna més marcades que aquells amb depressió unipolar. Així mateix, els episodis bipolars són més curts (3-6 mesos) i freqüents (mitjana de 2 anys) que els unipolars, i responen millor als fàrmacs eutimitzants (fàrmacs reguladors de l’estat d’ànim com les sals de liti) que els unipolars.
Manifestacions clíniques del Trastorn Bipolar: Mania
El quadre clínic de la mania en el trastorn bipolar pot tenir diverses formes, però generalment es caracteritza pel que es coneix com a taquipsíquia, que suposa una acceleració general de totes les funcions psíquiques (afectivitat, pensament, conducta, sexualitat, etc.). Tot i que la mania es caracteritza sobretot per un estat d’ànim desbordant, làbil i patològic, el més específic és la hiperactivitat general, de manera que un pacient pot estar maníac sense estar eufòric, però mai sense tenir un punt més o menys acusat d’hiperactivitat. L’inici més freqüent i constant del quadre maníac és el trastorn del son, la insaciabilitat alimentària, el consum excessiu de tòxics, la desinhibició sexual, les compres excessives i innecessàries o els projectes de treball inapropiats.
Poden aparèixer símptomes psicòtics en el Trastorn Bipolar?
Sí, el trastorn bipolar pot presentar-se amb o sense símptomes psicòtics. Quan hi ha símptomes psicòtics són típics els deliris megalomaníacs i els deliris místic-religiosos, tot i que també poden aparèixer els deliris paranoides.
En els deliris megalomaníacs (o deliris de grandesa) el pacient creu ser una persona rellevant o amb facultats especials (el millor en la seva feina, un polític important…).
En els deliris místic-religiosos, el deliri del pacient se centra en temes religiosos i el pacient pot creure, per exemple, que té una relació especial amb Déu.
Com puc identificar una recaiguda d’un Trastorn Bipolar?
Quan la recaiguda es produeix en forma de fase depressiva és el mateix pacient qui s’adona que comença a trobar-se malament i sol ser ell mateix qui demana ajuda.
En canvi, quan la recaiguda es produeix en forma de fase maníaca o hipomaníaca, la sensació que experimenta el pacient és de benestar i, per tant, no sol ser conscient d’estar empitjorant; en aquest cas, si tenim un amic o familiar amb trastorn bipolar, hem d’estar alerta als símptomes d’alarma: que comenci a dormir menys, que estigui massa alegre i xerraire o amb moltes ganes de fer coses.
Puc portar una vida normal si tinc Trastorn Bipolar?
Per norma general, la majoria de pacients amb trastorn bipolar que compleixen adequadament el tractament i s’estabilitzen amb aquest, són capaços de portar una vida normalitzada: poden treballar, estudiar, casar-se, tenir fills… i per a això sempre serà molt important no deixar de prendre el tractament i seguir revisions periòdiques amb l’especialista.
Tractament per al Trastorn Bipolar
Quins medicaments s’utilitzen per tractar el Trastorn Bipolar?
El Trastorn Bipolar es tracta amb estabilitzadors de l’estat d’ànim, amb antipsicòtics i amb antidepressius.
L’elecció d’un tipus o un altre de fàrmacs dependrà de la fase del trastorn en què es trobi el pacient, tenint en compte que, com a base del tractament, sempre hi ha d’haver un eutimitzant. Quan el pacient pateix una fase depressiva cal afegir un antidepressiu al tractament. Quan la fase és maníaca o hipomaníaca són necessaris els antipsicòtics.
Tipus de Trastorn Bipolar: es tracten de manera diferent?
En funció de les fases que predominen al llarg de l’evolució d’un pacient, el Trastorn Bipolar es classifica en Trastorn Bipolar tipus I quan les fases depressives s’alternen amb fases maníaques, i en Trastorn Bipolar tipus II quan les que alternen amb les fases depressives són les fases hipomaníaques.
El tractament en ambdós casos és similar; utilitzarem l’estabilitzador de l’estat d’ànim adequat en cada cas com a base i, segons les característiques de cada pacient i la seva evolució, s’haurà de valorar la conveniència o no d’utilitzar un antidepressiu.
Què és un estabilitzador de l’estat d’ànim o eutimitzant?
Els eutimitzants són fàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim que s’utilitzen principalment en el tractament del Trastorn Afectiu Bipolar, tot i que també es poden utilitzar en altres trastorns afectius.
El carbonat de liti i l’àcid valproic són els principals eutimitzants que utilitzem en la pràctica clínica; són fàrmacs que necessiten tenir una determinada concentració a la sang del pacient per fer efecte i, per això, cal fer anàlisis periòdiques per comprovar que els nivells són els adequats.
Què pot passar si deixo el tractament del Trastorn Bipolar?
Cal tenir en compte que el Trastorn Bipolar és un trastorn greu i crònic i, per tant, sota cap concepte s’ha de suspendre el tractament sense abans consultar l’especialista, ni tan sols després d’anys d’estabilització. Amb el temps i si l’evolució és favorable, es pot aconseguir mantenir l’estabilitat del pacient amb dosis mínimes de medicació.
Per què cal tenir cura amb els antidepressius en el trastorn bipolar?
Quan es produeix una fase depressiva cal introduir un antidepressiu en el tractament, però existeix la possibilitat que amb això el pacient passi d’estar trist a estar eufòric; és el que s’anomena un viratge cap al pol maníac.
El cas contrari també es pot donar, i un pacient en fase maníaca pot passar ràpidament a la fase depressiva; això és el que s’anomena un viratge depressiu.
En ambdós casos, el psiquiatre ha d’avaluar el pacient per reajustar el tractament fins aconseguir la normalització de l’estat d’ànim.
Trastorn Bipolar i embaràs
Puc tenir fills si tinc trastorn bipolar?
Patir un trastorn bipolar no és incompatible amb la maternitat.
Si tenim un trastorn bipolar i desitgem tenir un fill, el primer que hem de fer és parlar-ne amb el nostre psiquiatre per planificar la maternitat, ja que hi ha medicaments que s’hauran de suspendre durant un temps. És important que l’especialista faci un seguiment estret de la pacient durant tot l’embaràs i el postpart per tal d’evitar descompensacions, identificar-les precoçment i tractar-les si cal.
Què és la depressió?
Quins medicaments s’utilitzen per tractar la depressió?
Reserva Cita
Plaça de l’Ajuntament, n 19, València 46002, Espanya