Tractament de l'Esquizofrènia a València

L’esquizofrènia és la patologia psiquiàtrica més greu, és crònica i és un problema de salut mental que afecta al voltant de l’1% de la població general. Comença en edats molt joves i no són rars els casos que s’inicien a l’adolescència. Els símptomes més coneguts són els deliris i les al·lucinacions, tot i que poden aparèixer-ne d’altres (aplanament afectiu, agitació, immobilitat, aïllament).

La malaltia de l’esquizofrènia té un curs crònic i recaigudes freqüents, un 50% en el primer any després de l’alta i el 85% en els primers 5 anys, especialment si s’abandona la medicació. Sol produir deteriorament de les funcions psíquiques superiors (disminució del rendiment de l’atenció, la memòria, la concentració, la capacitat de pensament i l’associació d’idees) i de la vida socio-laboral (el pacient pateix un retraïment general que es coneix com a autisme).

Actualment s’admet que l’esquizofrènia té una causa biològica-heretada més que psicològica-ambiental. Pot tractar-se amb fàrmacs antipsicòtics, que milloren els símptomes i frenen el curs progressiu de la malaltia, la qual cosa permet una millora notable del pacient.

Símptomes de l’Esquizofrènia

Els pacients amb esquizofrènia pateixen deliris i al·lucinacions que solen generar-los un patiment important. Aquests són els anomenats símptomes positius de la malaltia.

Hi ha diversos tipus d’esquizofrènia segons el tipus de deliri que presenti el pacient. El tipus paranoide és el més freqüent: els pacients solen sentir-se perseguits, observats, tenen por que algú els pugui fer mal i, per això, es mostren desconfiats i sospitosos; a més, sovint senten veus que parlen malament d’ells, els insulten o amenacen.

A banda dels símptomes positius, existeixen els símptomes negatius: són menys cridaners que els deliris i les al·lucinacions; quan el pacient té aquests símptomes, el veiem apàtic, alentit i amb dificultat per expressar els seus afectes i relacionar-se.

Manifestacions clíniques de l’esquizofrènia. Trastorns de l’afectivitat

És freqüent, sobretot en quadres crònics d’esquizofrènia, l’anomenat aplanament afectiu, que pot confondre’s amb la depressió. No obstant això, en l’aplanament afectiu de l’esquizofrènic el pacient més que trist està desconnectat del món exterior i ha perdut les connexions amb la realitat, mentre que la hipotonía afectiva del depressiu connecta amb el món exterior i no suposa una pèrdua de les coordenades de la realitat, ja que el seu origen és una tristesa profunda. Altres símptomes de l’àmbit afectiu són la discordança afectiva (respostes afectives intempestives i fora de context), l’embotiment emocional, la incongruència afectiva (amor-odi cap a la mateixa persona), l’apatia, la lentitud, la fredor emocional, el negativisme, la inadequació emocional o canvis emocionals improcedents, amb símptomes que poden apreciar-se i que dificulten molt la relació de la persona malalta amb l’entorn.

Manifestacions clíniques de l’esquizofrènia. Trastorns psicomotors

Tot i que són més infreqüents que els símptomes anteriors, els trastorns psicomotors són molt característics en l’esquizofrènia, fins al punt que en un subtipus d’esquizofrènia, la catatònica, aquests trastorns són el més rellevant i significatiu del quadre. Es poden observar, sobretot en esquizofrènies cròniques, estupor, agitació, flexibilitat cèria (alternança d’agitació i rigidesa i immobilisme total, en què les extremitats queden immòbils fins i tot si se les col·loca en una posició forçada), manierismes (moviments o postures voluntàries rebuscades i extravagants realitzades de forma repetida), ecopràxia (imitació de moviments i gestos de la persona que el pacient observa) i estereotípies motores (moviments repetits sense finalitat).

Manifestacions clíniques de l’esquizofrènia. Autisme

Aquest terme es refereix a l’aïllament del món exterior, que pot manifestar-se ja en els primers estadis de l’esquizofrènia fins a assolir la desconnexió total. Si l’esquizofrènia es cronifica, no és estrany que el pacient visqui aïllat en el seu propi món, sense relació amb ningú, en el context d’una existència fantàstica, irreal, impenetrable i desconnectada de l’exterior. L’autisme marcat és propi de malalts crònics amb un deteriorament personal important.

Manifestacions clíniques de l’esquizofrènia. Altres símptomes

Rarament s’observen altres símptomes en l’esquizofrènia, com aparença extravagant i estranya, excepte en casos crònics. Poden aparèixer deliris de la memòria, en què es falsegen de manera delirant els records. No són excepcionals els trastorns de la conducta alimentària, especialment el rebuig del menjar per por a l’enverinament. També es pot observar agressivitat sense motiu, així com alteracions constants de la sexualitat i insomni. El deteriorament psicòtic sempre hi és present, de manera més evident en els casos crònics amb gran empobriment cognitiu i personal, però també en quadres més lleus. Després del primer episodi, tant la família com els coneguts constaten que el pacient ja no és el mateix que abans de l’inici de la malaltia. Està empobrit i infantilitzat, i si era un estudiant brillant no pot continuar els estudis; en definitiva, ha canviat profundament i no tornarà a ser qui era. En els casos més greus, la persona queda en un estat de greu afectació, reduïda a la condició de “gairebé un vegetal”.

La consciència de malaltia en l’Esquizofrènia

Un dels símptomes característics dels trastorns psicòtics és la manca de consciència de malaltia. Això vol dir que el pacient no és capaç de reconèixer que les seves vivències són errònies i, per tant, degudes a la malaltia. És a dir, un pacient amb esquizofrènia que se sent víctima d’una conspiració entre els seus companys de feina, viu aquesta conspiració com si fos certa, està totalment convençut que el que li passa és real. Al pacient amb esquizofrènia li fa mal el cap perquè li estan donant cops amb un martell, no perquè tingui migranya…

El món de l’esquizofrènia és molt complex, tant el pacient com la seva família necessiten el suport i la comprensió dels professionals de la salut mental.