Tractament de la Depressió a València
Psiquiatra d'Adults a València
Tractament de la Depressió
La depressió té un tractament específic, que segons el tipus de depressió és més aviat farmacològic (depressions endògenes) o psicològic (depressions neuròtiques).
S’ha de tractar amb promptitud per evitar la cronificació (20% dels pacients).
La depressió és una malaltia freqüent (5-6% de la població general) de causa emocional o afectiva, que es caracteritza per símptomes psíquics (tristesa, desmoralització, plor, pèrdua de l’autoestima) i físics (pèrdua de la gana i de pes, cansament, dolors, trastorns del son), tot i que el fenomen més representatiu és la tristesa.
Cal diagnosticar-la amb precisió, ja que pot assemblar-se a un fenomen normal de la vida o a una altra malaltia. No totes les depressions són iguals ni tenen les mateixes causes. Algunes es deuen a un problema constitucional-hereditari de naturalesa física (depressions endògenes) i d’altres tenen com a causa problemes ambientals o personals (depressions psicògenes, neuròtiques o psicològiques).
A qui afecta la depressió?
La possibilitat que una persona pateixi una depressió al llarg de la seva vida és del 15-20%. Només un 10% d’aquests casos arriba al psiquiatre, i la resta d’afectats acudeixen al metge general, a altres especialistes o no van a visitar-se, cosa que revitalitza la importància de la formació dels metges no psiquiatres per detectar i tractar la depressió.
No s’han de confondre els símptomes aïllats que es poden constatar en múltiples situacions de la vida amb la depressió com a malaltia, que requereix un tractament. Aquesta confusió ha donat lloc a la banalització de la depressió en el món actual, que ha admès el terme “estic depre” com una forma habitual d’expressió per referir-se a un estat d’ànim baix que no correspon al que els professionals entenem com a depressió. Estar desmoralitzat, desinteressat, cansat, sense gana, etc. poden ser símptomes d’una depressió, però no necessàriament, ja que també poden correspondre a vivències passatgeres i no patològiques de l’ésser humà. En el cas de la depressió es requereix un tractament, però quan aquests fenòmens són únicament símptomes aïllats, no utilitzem tècnicament el terme depressió i, per descomptat, no es requereix tractament mèdic. El problema sorgeix perquè alguns símptomes presents en la depressió també poden aparèixer en diferents estats de la vida ordinària que no són estrictament patològics.
Quins son els símptomes de la depressió?
Quan una persona pateix una depressió presenta durant la major part del dia i durant diversos dies seguits símptomes com els següents: tristesa, ganes de plorar, pèrdua de la gana i de pes, dificultats per dormir, menys ganes de fer coses (sortir al carrer, parlar amb altres persones, o fins i tot tenir cura de la higiene personal, dutxar-se, arreglar-se o maquillar-se), tendeix a passar la major part del dia estirada al llit o al sofà, li costa concentrar-se i té dificultats per gaudir de les coses que normalment li agraden. En els casos més greus apareixen idees de mort o de suïcidi.
Hi ha persones que, en lloc d’insomni, tenen excés de son i augment de la gana en comptes de pèrdua. A més, una persona amb depressió pot patir alhora símptomes d’ansietat.
Què és la distímia?
La distímia és un trastorn de l’estat d’ànim crònic en què el pacient presenta símptomes depressius de caràcter lleu mantinguts en el temps i que requereixen un tractament de manteniment amb antidepressius de manera crònica. Quan un pacient diagnosticat de distímia pateix una recaiguda, els símptomes s’agreugen i apareix el que anomenem depressió doble, i cal una valoració del psiquiatre per ajustar el tractament.
Com he de tractar una persona que pateix depressió?
Aquesta és una pregunta que sovint es fan els familiars i amics d’una persona que pateix depressió.
Hem de tenir en compte que un pacient depressiu manca de la voluntat necessària per dur a terme certes tasques. És a dir, encara que sigui conscient que hauria de sortir a passejar, és incapaç de fer-ho. No convé que el pacient se senti pressionat pel seu entorn, ja que d’aquesta manera podríem alimentar el sentiment de culpa i inutilitat que sol tenir el pacient depressiu; si li volem dir que hauria de sortir a passejar, sempre serà millor fer-ho amablement a mode de suggeriment que no pas de forma autoritària i com si fos una obligació. Quan el tractament comença a fer efecte, el pacient sol anar recuperant la iniciativa per fer petites tasques; en aquest moment el pacient accepta millor les suggerències de l’entorn i, a poc a poc, anirà augmentant la seva receptivitat i el grau d’implicació en la recuperació.
Idees de mort o de suïcidi: què he de fer si un amic o familiar em diu que no vol continuar vivint?
En determinats casos de depressió, especialment en els més greus, és freqüent que el pacient expressi idees de no voler continuar vivint i, de vegades, de treure’s la vida. En aquests casos, el més important és que un professional de la psiquiatria valori el pacient com més aviat millor per avaluar la gravetat de la situació i quin és el tractament més adequat per al cas.
Tractament per a la Depressió
Quins medicaments s’utilitzen per tractar la depressió?
Per tractar la depressió s’utilitzen els fàrmacs antidepressius. Hi ha diferents tipus d’antidepressius segons el seu mecanisme d’acció. Quan la depressió porta associats símptomes d’ansietat o d’insomni, pot ser necessari utilitzar durant un temps, juntament amb l’antidepressiu, altres fàrmacs com els ansiolítics i els hipnòtics.
Quant de temps triguen a fer efecte els medicaments per a la depressió?
Els antidepressius triguen entre 4 i 6 setmanes a començar a fer efecte, tot i que alguns pacients poden començar a experimentar certa millora a la segona o tercera setmana de tractament. Per obtenir una resposta adequada, és important prendre’ls tal com ens ho ha indicat el psiquiatre, aproximadament a la mateixa hora cada dia i no deixar de prendre’ls sense haver-ho consultat abans amb ell.
Durant quant de temps he de prendre els antidepressius?
Un cop el pacient ha assolit una millora completa, el tractament s’ha de mantenir durant almenys 6 mesos abans de començar-ne la retirada. D’aquesta manera es redueixen considerablement les probabilitats de recaiguda en el futur.
Els antidepressius són addictius?
No. Els antidepressius no produeixen addicció, no són addictius. Si algun dia ens oblidem de prendre una dosi o deixem la medicació de cop durant diversos dies, el que podem notar són símptomes del síndrome de retirada, com una sensació de mareig o símptomes d’ansietat.
Quins són els efectes secundaris més freqüents dels antidepressius?
En general, els efectes secundaris dels antidepressius són lleus i ben tolerats pel pacient si es comença amb una dosi baixa que es va augmentant progressivament. Un dels efectes secundaris immediats més freqüents és el malestar gàstric (tenir l’estómac regirat); com ja hem dit, aquest efecte sol ser lleu i desapareix al llarg de la primera setmana de tractament. Altres efectes secundaris poden ser l’insomni o la somnolència, i la pèrdua o augment de la gana i del pes.
Què he de fer si tinc efectes secundaris dels antidepressius?
Si en començar a prendre un antidepressiu tenim efectes secundaris que no podem tolerar (somnolència excessiva, insomni, nàusees i vòmits continuats…), hem de deixar de prendre el tractament immediatament i consultar amb el nostre especialista per valorar si cal canviar-lo per un altre antidepressiu que puguem tolerar millor.
Què pot passar si deixo de cop els antidepressius?
Quan deixem de prendre de cop un antidepressiu, sigui perquè ens trobem millor o perquè ens oblidem de prendre’l, podem patir un empitjorament dels símptomes i l’aparició d’un quadre d’ansietat amb marejos, palpitacions, taquicàrdia, sensació d’ofec… això és el que anomenem síndrome de retirada.
Ansietat y Depressió
Què és el trastorn ansiós-depressiu?
El trastorn ansiós-depressiu és una malaltia en què el pacient presenta alhora símptomes d’ansietat i de depressió. La base del tractament, igual que en els trastorns depressius i en els trastorns d’ansietat, són els antidepressius.
Es poden curar l’ansietat i la depressió sense medicació?
El primer que hem de tenir en compte a l’hora de parlar de la curació de l’ansietat o de la depressió és la causa que les ha originades.
És a dir, si ens hem deprimit o tenim ansietat perquè hem perdut la feina i tenim problemes econòmics, el més probable és que, quan es resolguin aquests problemes, els símptomes desapareguin. Tot i això, algunes persones necessiten suport amb medicació fins que els problemes es resolen o fins que aconsegueixen acceptar la nova situació.
En canvi, quan els símptomes tenen un origen endogen, és a dir, la causa és purament biològica, és necessari un tractament farmacològic.
Finalment, cal tenir en compte que hi ha casos en què la medicació pot no ser necessària i el pacient pot millorar amb ajuda de la psicoteràpia, i d’altres en què la psicoteràpia pot ser un bon complement al tractament farmacològic.
Ansietat, depressió i embaràs: puc prendre medicació si estic embarassada?
Sí. Hi ha fàrmacs que són segurs durant l’embaràs. Com a norma general, en el primer trimestre de gestació, pel fet de ser el període de desenvolupament embrionari, es desaconsella prendre psicofàrmacs. Un cop superada aquesta etapa, és important valorar la situació psicopatològica de la pacient per decidir si és necessari o no el tractament. Sempre que sigui possible, s’intentarà evitar el tractament farmacològic per a la tranquil·litat de la pacient embarassada i es valorarà l’opció de tractament mitjançant psicoteràpia.
Depressió postpart
Crec que tinc depressió postpart: què he de fer?
L’embaràs, el part i el postpart són situacions fisiològiques caracteritzades per importants canvis hormonals que ens afecten a les dones en una de les etapes més importants de la nostra vida. Tanmateix, aquests canvis hormonals ens poden jugar una mala passada i afavorir l’aparició de símptomes d’ansietat o de depressió. Davant d’aquesta situació, cal tenir present que, per a un nadó, el més important és que la mare es trobi en condicions òptimes de salut per poder tenir-ne cura adequadament. Per això, quan la mare experimenta símptomes d’ansietat o de depressió durant el període postpart, és recomanable que consulti un especialista perquè valori el seu estat i la necessitat —o no— de tractament farmacològic.
Ansietat, depressió i lactància: puc prendre antidepressius durant la lactància materna?
Sí, alguns psicofàrmacs són segurs i compatibles amb la lactància materna. Si estem donant el pit a un nadó i patim ansietat o depressió, hem d’acudir a un especialista en psiquiatria perquè valori el nostre cas i ens aconselli quin és el tractament més adequat. No és recomanable prendre ansiolítics durant la lactància, però sí que hi ha alguns antidepressius que són segurs per al nadó i ens poden ajudar.
Quins medicaments s’utilitzen per tractar la depressió?
Durant quant de temps s’han de prendre els antidepressius?
Quins són els efectes secundaris més freqüents dels antidepressius?
Què he de fer si tinc efectes secundaris dels antidepressius?
Reserva Cita
Psiquiatra Dra. Neria Morales
Plaça de l’Ajuntament, nº 19, València 46002, Espanya