Tractament del Trastorn de Personalitat a València
Psiquiatra d'adults a València
Tractament del Trastorn de Personalitat
Els trastorns de la personalitat no són estrictament malalties, sinó alteracions de la manera de ser de les persones, que generen conflictes amb elles mateixes o amb els altres. No és una malaltia que sorgeix de sobte, causa malestar i desapareix, sinó que és el mateix individu, la seva identitat, el que està alterat. S’inicien a la infància o adolescència per la confluència de factors genètics i ambientals, i duren tota la vida.
No sempre és fàcil establir on acaba la normalitat i on comença el trastorn, ja que els casos extrems es diagnostiquen amb facilitat, però no passa el mateix amb els casos intermedis.
No són pocs els pacients, i familiars de pacients afectats per algun dels trastorns esmentats anteriorment, que arriben a la meva consulta a València sense esperança, després d’una evolució llarga i feixuga, caracteritzada per alts i baixos i recaigudes freqüents que desmotiven tant el pacient com la seva família a continuar amb la teràpia. Davant d’aquesta situació, la pregunta següent és inevitable: tenen tractament els trastorns de la personalitat? En aquest sentit, em sembla oportú transcriure la resposta a aquesta pregunta que apareix en l’última edició del llibre del mestre de la psiquiatria Julio Vallejo Ruiloba, Introducción a la psicopatología y la psiquiatría:
“Els trastorns de la personalitat impliquen alteracions emocionals importants i l’absència d’habilitats específiques i d’aprenentatges socials. Per tant, el seu tractament és difícil perquè la col·laboració de l’individu i del seu entorn serà molt escassa i, a més, no sempre hi ha una consciència permanent de l’anomalia caracterial. Els psicofàrmacs són un recurs per normalitzar la psicopatologia del subjecte i potenciar-ne l’estabilitat emocional, fent-lo així més capaç de complir amb els compromisos contrets amb facultatius i familiars. Però és imprescindible la participació activa de les persones de l’entorn que, en general, no podran seguir les instruccions, es mostraran escèptiques o no tindran forces per intentar una nova aventura terapèutica. És tot un repte per al psiquiatre tractar aquests pacients, caracteritzats per patrons persistents de conducta inadequada. Tot i que no es pot parlar de curació en sentit estricte, la presència del terapeuta sempre atenua els perfils psicopatològics del pacient i redueix la seva conflictivitat amb l’entorn, per alleujament de familiars i persones properes. Tanmateix, la intervenció del psiquiatre ja estaria justificada per l’alta freqüència amb què aquests pacients presenten síndromes psicòtics i afectius, així com complicacions mèdiques i quirúrgiques que posen en risc la seva salut integral (Valdés, 2005; Valdés i cols., 2012).”
Classificació dels Trastorns de la Personalitat
Els trastorns de la personalitat són un conjunt complex i controvertit d’afeccions psicopatològiques, classificats en tres grups. Es descriuen tres tipus de trastorns de la personalitat: A (persones estranyes i excèntriques), B (persones teatrals, capritxoses i volubles) i C (persones ansioses i porugues).
El tractament no és sempre fàcil, depèn del tipus de personalitat i es basa fonamentalment en psicoteràpia i ocasionalment psicofàrmacs.
Grup A (persones estranyes o excèntriques):
-
Paranoide
-
Esquizoide
-
Esquizotípic
Grup B (persones teatrals, emotives o volubles):
-
Antisocial
-
Límit (borderline)
-
Histriónic
-
Narcisista
Grup C (persones ansioses i porugues):
-
Per evitació
-
Per dependència
-
Obsessiu-compulsiu (anancàstic)
[A] Subjectes estranys: Trastorn paranoide de la personalitat
El patró bàsic és la desconfiança, la hipersensibilitat i la suspicàcia envers els altres. Interpreten les accions alienes com malicioses i pensen fàcilment que els volen enganyar o fer mal. Desconfien fins i tot dels amics i socis. Són reservats, temen que la informació compartida s’utilitzi contra ells. Guarden rancor durant molt de temps i no obliden insults ni menyspreus. Solen tenir sospites infundades de la parella. Són persones conflictives, rígides, amb problemes interpersonals freqüents i poques relacions afectives.
[A] Subjectes estranys: Trastorn esquizoide de la personalitat
El patró bàsic és un distanciament important de les relacions socials i una restricció notable de l’expressió emocional. Comença a l’inici de l’edat adulta. Prefereixen activitats solitàries, no desitgen ni gaudeixen de les relacions personals, ni tan sols amb la família. Tenen poc interès en el sexe, no gaudeixen gairebé de res, no tenen amics íntims i són indiferents a crítiques o elogis. Transmeten fredor emocional i un aïllament que dona la sensació de buit i absència de resposta al món exterior.
[A] Subjectes estranys: Trastorn esquizotípic de la personalitat
El patró bàsic és un dèficit en les relacions socials i interpersonals, distorsions cognitives i perceptives, i comportaments excèntrics. Comença a l’inici de l’edat adulta. Presenten idees de referència, creences estranyes o pensament màgic (supersticions, telepatia…), experiències perceptives inusuals, llenguatge vagament estructurat, suspicàcia, afectivitat inapropiada i un comportament o aparença peculiar. Són sovint confosos amb malalts mentals. Aquest trastorn està molt proper a l’esquizofrènia i pot evolucionar cap a una malaltia psiquiàtrica diagnosticable. És comú entre persones marginades o membres de sectes.
[B] Subjectes teatrals o emotius: Trastorn antisocial de la personalitat
El patró general és el menyspreu i la violació dels drets dels altres. Comença a la infància o adolescència. Aquests individus incompleixen normes, menteixen, estafen, són impulsius, irritables i agressius. No planifiquen el futur, actuen imprudentment, són irresponsables i no senten culpa. Són extravertits i impulsius. Molts acaben delinquint.
[B] Subjectes teatrals o emotius: Trastorn límit (borderline) de la personalitat
El patró bàsic és la inestabilitat en les relacions, l’autoimatge i l’afectivitat, amb impulsivitat destacada. Comença a l’edat adulta jove. Inclou intents per evitar abandonaments, relacions intenses i inestables, impulsivitat, conductes suïcides, automutilacions, inestabilitat emocional, sentiments crònics de buit, ira incontrolable, ideació paranoide transitòria i símptomes dissociatius. Pot confondre’s amb esquizofrènia o trastorns bipolars.
[B] Subjectes teatrals o emotius: Trastorn narcisista de la personalitat
Es caracteritza per grandiositat, necessitat d’admiració, manca d’empatia, hipersensibilitat a la valoració i explotació dels altres. Mostren fantasies de poder, èxit, bellesa o amor, es creuen especials, exigeixen admiració i són pretensiosos. No tenen empatia, són explotadors i sovint envejosos i arrogants.
[B] Subjectes teatrals o emotius: Trastorn histriònic de la personalitat
El patró se centra en una emotivitat exagerada i en la recerca d’atenció. Comença a l’edat adulta jove. Es caracteritza per incomoditat si no són el centre d’atenció, conducta sexual provocativa, expressió emocional teatral i canviant, aspecte i discurs cridaners, i influenciabilitat. Són egocèntrics, dependents, erotitzen les relacions i tenen por de la sexualitat. Les seves relacions són superficials i inestables.
[C] Subjectes ansiosos o porucs: Trastorn per evitació
El patró és la inhibició social per sentiments d’inadequació i hipersensibilitat a la crítica. Comença a l’edat adulta jove. Eviten el contacte social per por al rebuig, tenen baixa autoestima i ansietat. Temen fer el ridícul i necessiten aprovació constant, cosa que porta a l’aïllament. Sovint hi ha ansietat i depressió associades.
[C] Subjectes ansiosos o porucs: Trastorn per dependència
El patró és la necessitat excessiva de suport, que porta a submissió i por a l’abandonament. Comença a l’edat adulta. Tenen dificultats per prendre decisions sense ajuda, necessiten que els altres assumeixin responsabilitats, eviten el desacord per por de perdre suport, exageren la necessitat de protecció i pateixen quan estan sols. Això genera baixa autoestima i ansietat o depressió.
[C] Subjectes ansiosos o porucs: Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat
El patró inclou perfeccionisme extrem, necessitat de control i rigidesa. Comença a l’edat adulta jove. Són preocupats pels detalls, normes, horaris; perfeccionistes fins a interferir en l’eficàcia; obsessius amb el treball; tenen poca vida social, són inflexibles en qüestions morals, acumulen objectes inútils i no deleguen. Són avars i tossuts.
Altres: Trastorn passiu-agressiu de la personalitat
El patró és una resistència passiva davant demandes socials o laborals. Comença a l’edat adulta jove. S’oposen a les obligacions, es queixen de mala sort, són hostils amb l’autoritat, envejosos, i manifesten agressivitat de manera indirecta (boicots, sabotatges…).
Altres: Trastorn depressiu de la personalitat
El patró és marcadament depressiu. Comença a l’edat adulta jove. L’estat d’ànim es caracteritza per abatiment, tristesa, pessimisme, baixa autoestima, autocrítica i incapacitat per gaudir de la vida. Se senten inútils, culpables i es preocupen excessivament.
Tractament del Trastorn de la Personalitat
En termes generals, els resultats del tractament en els trastorns de la personalitat són força foscos, ja que no existeix cap tractament específic que actuï sobre quelcom que no és pròpiament una malaltia, sinó una variant de la personalitat normal.
Concretament, els trastorns del grup A (estranys, excèntrics), per la seva proximitat al cercle psicòtic, són refractaris als tractaments psicoterapèutics i lleugerament sensibles als fàrmacs antipsicòtics atípics en dosis moderades, tot i que el pronòstic general és dolent.
Els trastorns del grup B (teatrals, emotius, volubles) tampoc no són especialment bons candidats a la psicoteràpia, a causa del seu elevat narcisisme i la seva escassa capacitat d’aprenentatge, que els incapacita per respondre a enfocaments que requereixen capacitat d’introspecció i bona col·laboració. Només la personalitat límit ha estat objecte en els darrers anys de diverses aproximacions farmacològiques (liti, antipsicòtics, antidepressius), amb resultats variables.
Finalment, els trastorns del grup C (ansiosos, porucs) són millors candidats a la psicoteràpia, tot i que amb reserves, ja que no és fàcil modificar un element tan estructural com la personalitat. En aquest cas, es recomanen els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina associats a psicoteràpia.
En qualsevol cas, en els darrers anys s’han fet esforços per trobar vies d’accés terapèutic a aquests trastorns. La psicoteràpia dinàmica ha cedit pas a enfocaments més pragmàtics, com els cognitius, i es busquen opcions dins de la psicofarmacologia, encara que els resultats continuen sent poc consistents.
Reserva Cita
Plaça de l’Ajuntament, n 19, València 46002, Espanya