Tractament del Trastorn de l'Espectre Autista a València
Psiquiatra Infantil a València
Tractament del Trastorn de l'Espectre Autista
El Trastorn de l’Espectre Autista TEA és una afecció relacionada amb el desenvolupament del cervell que afecta la manera com una persona percep i socialitza amb altres persones, cosa que causa problemes en la interacció social i la comunicació. El trastorn també comprèn patrons de conducta restringits i repetitius. El terme “espectre” en el trastorn de l’espectre autista fa referència a un ampli ventall de símptomes i gravetat.
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) es manifesta a través de diferents àrees de funcionament anòmal que, superposant-se i interactuant, donen lloc a una simptomatologia complexa, bigarrada però força específica.
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) comprèn afeccions que anteriorment es consideraven independents, com l’autisme, la síndrome d’Asperger, el trastorn desintegratiu infantil i una forma no especificada de trastorn generalitzat del desenvolupament. Algunes persones encara utilitzen el terme «síndrome d’Asperger», que generalment es considera dins l’extrem més lleu del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) comença en els primers anys de la infància i, a la llarga, provoca dificultats per desenvolupar-se en societat, per exemple, en situacions socials, a l’escola i a la feina. Els infants solen presentar símptomes d’autisme durant el primer any. Un nombre reduït d’infants semblen desenvolupar-se de manera normal durant el primer any i després passen per un període de regressió entre els 18 i els 24 mesos d’edat, moment en què apareixen els símptomes d’autisme.
Tot i que no existeix una cura per als Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), un tractament intensiu i precoç pot marcar una gran diferència en la vida de molts infants.
Símptomes del Trastorn de l'Espectre Autista
A continuació es descriuen els símptomes de l’autisme més greu, amb la finalitat d’oferir una idea clara del trastorn, tenint en compte que en els casos menys greus pot ser que no es donin tots amb el mateix grau de severitat.
Trastorns de la relació social:
Absència parcial o absoluta de reciprocitat social i resposta emocional; no estableixen vincles socioafectius significatius; el contacte visual no existeix o és esquiu i la manca d’interès per la veu humana és evident; el mateix passa amb el somriure social o la gesticulació pròpia de voler ser agafat en braços; pot haver-hi aversió al contacte físic amb altres persones; no comparteixen interessos ni activitats i manquen d’empatia. Als dos anys d’edat, no mirar als ulls i sí a la boca dels altres pot ser un biomarcador precoç potencial d’autisme (Jones i col., 2008).
El llenguatge i la comunicació estan greument alterats:
La parla sol endarrerir-se i en molts casos no arriba a establir-se; les ecolàlies són habituals; si hi ha llenguatge, no sol ser comunicatiu i manca d’intencionalitat social, i la parla sol ser monòtona, arrítmica i sense inflexions; la comprensió i la comunicació gestual també es veuen afectades.
Relació amb el món físic peculiar:
Estil rígid i inflexible en les formes de joc i en el caràcter ritualista de la utilització d’objectes; l’alteració de les seves rutines pot desencadenar crisis d’ansietat dramàtiques; el joc simbòlic resulta impossible per a aquests infants.
Trastorns de la modulació sensorial:
Indiferència davant crides i ordres verbals o davant sorolls intensos i bruscos que espantarien altres infants; en altres ocasions pot ocórrer el fenomen contrari, que expressen mitjançant fregaments, cops, etc. L’estimulació vestibular es veu implicada en els balancejos, girs sobre si mateixos, moviments rítmics del cap i estereotípies motores corporals diverses.
Trastorns del moviment:
Estereotípies, manierismes i rituals, continus o intermitents, que no semblen ser plenament voluntaris.
Discapacitat intel·lectual:
Tot i que alguns autistes tenen un nivell intel·lectual dins la normalitat, 3 de cada 4 pateixen algun grau de discapacitat intel·lectual. En 1 de cada 4 casos, l’autisme sol anar acompanyat de trastorns cerebrals orgànics.
Causes del Trastorn de l'Espectre Autista TEA
- Genètica. Diversos gens diferents semblen estar relacionats amb els trastorns de l’espectre autista. Per a alguns nens, els trastorns de l’espectre autista poden estar associats amb un trastorn genètic, com ara la síndrome de Rett o la síndrome del cromosoma X fràgil. Per altres, els canvis genètics (mutacions) poden augmentar el risc de patir trastorn de l’espectre autista. Més encara, altres gens poden afectar el desenvolupament del cervell o la manera com es comuniquen les neurones cerebrals, o poden determinar la gravetat dels símptomes. Algunes mutacions genètiques semblen ser hereditàries, mentre que d’altres succeeixen de manera espontània.
- Factors ambientals. Actualment, els investigadors estudien si factors, com ara les infeccions virals, els medicaments, les complicacions durant l’embaràs o els contaminants de l’aire, tenen un paper en el desencadenament del trastorn de l’espectre autista.
Tractament del Trastorn de l'Espectre Autista TEA
No hi ha cura per al Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), i no existeix un tractament únic per a tots els pacients. L’objectiu del tractament és maximitzar la capacitat del vostre fill per funcionar tot reduint els símptomes del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i donant suport al desenvolupament i a l’aprenentatge. La intervenció precoç durant els anys de preescolar pot ajudar el vostre fill a aprendre habilitats fonamentals de conducta, comunicació, funcionals i socials.
Reserva Cita
Plaça de l’Ajuntament, n.19, València 46002, Espanya